Un altre element característic del Tirant lo Blanc són els diferents
registres lingüístics emprats pels personatges. D’una banda el llenguatge culte
i retòric de la narració, de les descripcions o de les cartes i, d’una altra,
els diàlegs i les converses de caire popular i jocós, que donen una rica
textura discursiva a l'obra de Martorell.
La coexistència de registres d’índole diversa no
desmereix la novel·la, ans al contrari, és un indici de modernitat i un senyal
que l’obra trencava cotilles respecte dels tractats retòrics clàssics.
Així doncs, trobareu el llenguatge solemne de
l’emperador o el galant dels cavallers, juntament amb l’erotisme i les facècies
d’uns diàlegs que, pel grau d’atreviment expressiu, apunten l’estil i els temes
de la literatura renaixentista.
Nosaltres partim d’una versió adaptada de Tirant lo Blanc, que no va ser escrita
originàriament per Joanot Martorell. Ha estat elaborada amb vocabulari d’avui
per apropar la història als lectors actuals. Tot i això, els canvis de registre
també són presents.
●
Detecteu
si els fragments següents pertanyen a un registre culte o popular:
1. «—Ai, llit! I qui us ha vist i us veu ara,
que esteu sol, sense companyia, sense servir de res! ¿On és aquell que estava
aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava amb camisa del llit, i
vaig acostar-me a aquell forat de la porta, i vaig mirar tot el que fèieu.»
a) Registre
culte
b) Registre
popular
2. «—Amor és condició natural a la naturalesa humana,
perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. I encara que
a vós us sembli un cosa dura i estranya estar sotmès a l’amor, podeu creure de
veritat que ningú no pot resistir-s’hi.»
a) Registre
culte
b) Registre
popular
3. «—Cavaller virtuós, em compadeixo molt de
vós, pel mal que us veig passar, i per això us demano que em vulgueu dir quin
mal o quin bé sent la vostra virtuosa persona. Perquè d’aquest mal jo per amor
a vós me’n puc quedar la meva part. I si és un bé, jo estaré molt contenta que
us el quedeu tot. Així que feu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.»
a) Registre
culte
b) Registre
popular
4. «—Ai, filla de mal pare! —va dir
l’emperadriu—, això em dius? —I es va girar cap a l’emperador—: I vós, beneit,
¿per què voleu una altra dona, per poder anar-la tocant amb l’espasa plana, i
no clavar-l’hi? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-la amb l’espasa
plana!»
a) Registre
culte
b) Registre
popular
5. «¡I mentrestant, canteu belles sirenes, els
mals tan grans que sentiu a la terra! ¡Canteu planyent la mort d’ell, que
semblava un fènix entre els vius! ¡Que els animals udolin, que s’aturin els
cants melodiosos dels ocells i que se’n vagin a viure a les selves
deshabitades!»
a) Registre
culte
b) Registre
popular
6. «—Dama gentil, quina sort tinc que la primera
que m’he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra
benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la
fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el
servidor més proper, per bé que no en sigui digne ni m’ho mereixi, vista la
gran bellesa, gràcia i dignitat que la vostra mercè posseeix.»
a) Registre
culte
b) Registre popular
7. «Quan van haver estat una estona fent broma,
la princesa va entrar al bany i va dir a Plaerdemavida que es despullés i que
entrés al bany amb ella.
—Només ho faré amb una condició.
—Quina deu ser? —va dir la princesa.
Plaerdemavida va contestar:
—Que permeteu estar Tirant una hora al vostre
llit, i que vós hi sigueu.
—Calla! Que ets boja? —va dir la princesa.»
a) Registre
culte
b) Registre
popular
●
Quins
trets lingüístics us han fet adscriure un fragment al registre culte o al
popular? Per què?
Culte: El llenguatge culte té un nivell lèxic ric i especialitzat en una sintaxi ben elaborada. També utilitza un llenguatge subjectiu i fa ús comparacions i metàfores
Popular: Utilitza un llenguatge espontani i vulgar amb certes incorreccions.
Obriu un document i ompliu-lo amb els elements
rellevants d’aquests dos estils i més exemples de la novel·la. Podeu seguir un
model com aquest:
|
Exemple
|
Registre
culte
|
Registre
popular
|
|
«Entorn de les
deesses seien totes les dones qui bé havien amat, així com fon la reina
Ginebra, qui a Lançalot amà, la reina Isolda a Tristany, e la reina Penèlope
qui a Ulixes amà, e Elena a Paris, Briseida a Aquil·les, Medea a Jason, la reina Dido a Enees, Deiamira a
Hèrcules, Adriana a teseu, e la reina Fedra, qui requerí a Hipòlit, son
fillastre.» pàg. 141
|
El fragment correspon al registre culte perquè
fa nombroses referències a personatges de la
mitologia clàssica i a personatges d’històries de la literatura de
tradició artúrica. Està extret del capítol 189, que narra les grans festes
que va ordenar l’emperador per als ambaixadors del Soldà.
|
|
|
«Com véu Plaerdemavida que no deia res, pres-se
a dir:
—Na nòvia, ¿com estau vós ara que no cridau ni
dieu res? Par-me que ja us és passada la dolor i la major pressa de la
batalla: dolor que et vinga als talons!, ¿no pots un poc cridar aquell
saborós ai? Gran delit és com se ou dir a les donzelles, senyal és com tu
calles, que ja t’has enviat lo pinyol. Mal profit te faça, si no t’hi tornes.
Vet açí l’emperador que t’està escoltant si cridaràs, car te dubte que no et
facen mal.» pàg. 159
|
|
El fragment correspon al registre popular.
Pertany al capítol 220 en què tenen lloc les esposalles de Diafebus i
Estefania. La nit que l’esmperador va donar la núvia al conestable,
Plaerdemavida va posar cinc gatets a la finestra de la cambra on dormia la
parella, perquè no paressin de miolar durant tota la nit. Aquesta burla de
Plaerdemavida és motiu de broma, d’un llenguatge expressiu i col·loquial i de
metàfores humorístiques.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada