Martí de Riquer, mestre i especialista en literatura medieval, assenyala que el tractament de l’erotisme a l’obra, incloent-hi les situacions més desimboltes, mai no és groller per la naturalitat amb què es reflecteix i pels components còmics i literaris que basteixen la narració.
Observeu la factura del llenguatge en els episodis amorosos i l’ús de recursos estilístics com la metàfora i els símbols, ja que el poder suggeridor i evocador de les paraules transmet l’abast de les accions.
● Durant la lectura, confeccioneu un recull amb totes les metàfores i símbols que fan referència a l’amor, l’enamorament o l’acte sexual. Agrupeu-los segons l’àmbit al qual pertanyen:
Bèl•lic: Quan Tirant s’envà a lluitar per primer cop amb els turcs Carmesina va a acomiadar-se d’ell, Tirant li diu que està malament perquè està enamorat d’una donzella i ella li diu que qui és, llavors ell agafa un mirall i li diu: la dona que vegis reflectida és de qui estic enamorat, Carmesina doncs quan agafa el mirall i es veu reflectida es queda sorpresa perquè ningú mai li havia dit d’una manera tant bonica com ho havia fet ell i des d’aquell moment s’enamora encara més.
Exemple: -“Sembla que ja us ha passat el dolor i la pressura de la batalla”: Martorell compara el sexe amb la guerra. (aquesta metàfora explica quan Tirant fa una treva amb els turcs i al mateix temps va a l'habitació de Carmesina i mentre els expulsa de Constantinoble, aconsegueix emportar-se Carmesina al llit, i així doncs demostrar-li el seu amor.
Fruiter: Martorell fa servir molts cops metàfores que amaguen un contingut sensual.
Exemple: "pomes del paradís" quan vol parlar dels pits de la dona.
Vegetal: Un amor vegetal és el que té la Viuda Reposada cap a Tirant, dignifica que és un amor impossible ja que Tirant estava enamorat d’una altra donzella per la qual cosa la rebutja. Ella li fa la vida impossible amb la relació que té amb Carmesina.
Exemple: “T’has enviat el pinyol”
Animal: L'Emperadriu vol tenir una relació amb Hipòlit perquè li recorda el seu fill però a la vegada no vol trencar la seva promesa de fidelitat cap al seu marit, no aguanta i al cap de foc la desfà. És l’amor més estrambòtic que apareix a l’obra, ja que ella és una dona casada i vella, i ell és un jove que té tota la vida per davant i s’hauria de fixar en les donzelles de la cort viudes.
➢ Explicació del significat
➢ Connexió amb la història literària
➢ Exemple a la novel•la
➢ Una imatge representativa del món de l’art
Compartiu les fitxes amb tota la classe i resumiu-les en una presentació col•laborativa. (feina dels coordinadors de cada grup)
CDXXXV : LES GRÀCIES D’AMOR QUE TIRANT FA A LA REINA
“Senyora i germana, amb cadenes resistents empresonareu la meva llibertat.”
Amb aquesta metàfora vol dir que gràcies a l'ajuda de la Emperadriu Tirant aconsegueix el que vol i per això està en deute amb ella ( encadenat ) gràcies al favor tan gran que li ha fet. Ja que en aquella època l’honestedat era molt important i cap cavaller tenia un deute amb ningú.
“Vós feu que la meva ànima cansada posseeixi el paradís en un cos mortal.”
En aquesta altra metàfora ens intenta expressar el agraït que aquesta amb l'emperadriu ja que gràcies a ella aconsegueix el que tant desitja ( paradís ), ja que en aquella època les relacions (allitar-se) fora del matrimoni no eren ben vistes.
“Les seves mans feien el seu ofici”
En aquesta metàfora Carmesina fa una comparació amb les mans de Tirant i un ofici ja que volia interpretar que Tirant sabia el que feia, tot hi que estava en contra d’allitar-se amb ell, ja que ella s’havia proposat conservar la seva castedat fins que es cases.
CDXXXVI : COM TIRANT VA VÈNCER LA BATALLA I, PER FORÇA D’ARMES, VA ENTRAR AL CASTELL
“Com Tirant va vèncer la batalla i, per força d’armes,va entrar al castell”
Tirant força la princesa a mantenir relacions amb ell, ja que ella vol esperar fins el matrimoni. És una metàfora que uneix l’època en la que es troben (castells, batalles, armes…) i la situació entre ells dos, ja que la batalla és fer l’amor entre ells i per tant, el castell és Carmesina.
CDXXXVII : REPRENSIO D’AMOR QUE FA LA PRINCESA A TIRANT
“Hauríeu entrat lícitament als ports de la meva honesta castedat”
Com Tirant força a la princesa a tenir relacions amb ella, quan han acabat de fer l’amor Carmesina li diu aquestes paraules; es referix a si sagues esperat a que haguessin estat casats no li hagués fet mal. Aquesta metàfora es refereix als ports que hi havien a aquelles èpoques com els vaixells entraven i sortien sense cap dificultat i com ella es refereix a l’acte sexual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada