Ars amandi

A l’edat mitjana hi havia moltes maneres d’entendre i d’interpretar l’amor. Els discursos sobre el fenomen amorós són diversos i provenen d’àmbits com el filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.

S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions, que indiquen pautes per tractar-lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-lo. En el pròleg ja us en vénen ressenyades algunes de les més importants.

●     Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:

●     A continuació confeccioneu una fitxa amb les dades següents:

_     Títol, autor, any de publicació i imatge relacionada

_     Tradició literària a la qual pertany

_    Resum breu de l’argument

Obra	Autor	Any de publicació	Imatge relacionada	Tradició literària a la qual pertany	Resum de les obres
Històries troianes	Guido delle Colonne	-		Escola siliciana	Històries troianes: A l’edat mitjana era considerat l’història verídica de la guerra de Troia.
Ars amandi	Ovidi	1 a.C.		Grecoromana	Llibre que preten ensenyar l’art de seduir i el codi de comportament amb la parella
De amore	Andreas Capellanus	1186-1190		Escolastica, influencia Grecollatina i influencia social de l’amor cortés	Manual d’interpretació de l’amor cortés que dona a conèixer l’amor com a nucli de la vida medieval.
Tractatus de amore heroico	Arnau de Vilanova	1240-1311		Alquimisme, universitat de Montpelier on va estudiar medicina. Arab, grecollatina (similar a Lull)	Primer tractat llatí de què és té constància dedicat monogràficament a l'amor hereos o amor heroicus.
El banquet	Plató	380 a.C.		Grecollatí, discipul de Sòcrates.	Diàleg que versa sobre l’amor
Remedia amoris	Ovidi	43 a.C.		Grecoromana	Poema didàctic que te com a objectiu evitar la idealització de la dona estimada.
Decameron	Boccaccio	1351-1353		Italiana	Conjunt de contes que expliquen uns joves amagats a un castell de la peste negra.

A l’inici us hem reproduït unes paraules d’Estefania, cosina i donzella de la princesa Carmesina, en què explica tres maneres d’amar.

Els discursos d’amor, tal i com heu llegit al pròleg del llibre que ens ocupa, es basaven en teories d’orígens variats i van calar de seguida en la literatura de l’època.

●     Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?

Tot entenent amador mi entenga,

puys mon parlar de amor no s’aparta,

e l’amador qu·en apetit se farta,

lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.

Tres amors són per on amadós amen:

l’u és honest, e l’altre delitable;

del terç me call, qu·és lo profit amable,

per que·ls amants lurs amants no reamen.

Los dos hunits en nós se poden pendre,

si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.

Amor pur: Amor honest

Contemplació de l'esperit i dels sentiments del cor, sense sexe. D'aquest amor en procedeixen totes les virtuds morals, no comporta cap perjudici i Déu no hi veu sinó una ofensa mínima.

Amor mixt: Amor delitable

Inclou tots els "plaers de la carn", cessa ràpidament i hom s'empenedeix, es fa mal al pròxim i al Rei Celestial.

Amor a canvi de diners: Amor de profit amable.

Del tot menyspreable. Si alguna dona s'entrega al amant per diners, no s'ha de considerar enamorada, i és digne d'unir-se a les dones immundes dels prostíbuls. L'autèntic amor s'entrega per pura gràcia i generositat.

Amb les descripcions sovint s’obté una primera impressió dels personatges. La literatura medieval, a més, seguia codis pautats pels tractats de retòrica. Per exemple, la descripció minuciosa de la donzella amada responia, generalment, a models estètics determinats per la tècnica de la descriptio puellae. Aquesta fórmula descriptiva consistia a detallar els trets físics de l’amada a partir d’un rostre, idealment, amb un cutis, uns ulls i uns cabells clars.

●     A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.

1

«[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli. I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per gentil que sigui.»

Viuda Reposada

2

«I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren, quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»

Tirant

3

«[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»

Carmesina

4

«I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»

Emperadriu

●     El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.

La tres, degut a que descriu a Carmesina amb els atributs que seguien els cànons de bellesa d'aquella època.

●     Quan el cavaller Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, tots dos són en una cambra entapissada amb escenes de diverses parelles de la tradició literària. I al capítol en què se celebren festes per als ambaixadors del Soldà que visiten Constantinoble, en trobem unes quantes de conegudes que hi assisteixen.
Us donem, separats, els seus noms perquè, sense consultar cap llibre ni pàgina web, els uniu, a més, escriviu:

●     Una explicació de la seva història.

●     La principal font literària o històrica de la qual procedeixen.

●     Una imatge que els representi, i el nom de l’autor o autora.

Hipòlit i Fedra

Explica el mite que després d'abandonar a l'amazona Antíope, Teseu es va casar amb Fedra a qui el seu germà havia ofert per conciliar les relacions entre Atenes i Creta i amb la qual va tenir dos fills: Acamante i Demofonte. Fedra va concebre una desesperada passió per la seva fillastre Hipòlit però va ser rebutjada per ell i per això va aconseguir que el seu pare li enviés cap Trozen, al costat de Piteo. Mentre Hipòlit viatjava cap a Trozen, ella va contar al seu marit que havia intentat violar-la i Teseu, creient les seves paraules, va maleir al seu fill davant Posidó. Llavors un toro va sortir del mar i va espantar els cavalls d'Hipòlit. Aquest va perdre el control, va sortir acomiadat i es va matar. Quan va conèixer Fedra el destí d'Hipòlit no va poder aguantar el remordiment i es va suïcidar.
Aquesta història porové d'un mite.

Aquil·les i Brisel·la

Ens situem a la guerra entre Atenes i Troia. El marit de briseida, una de les dones més belles de l'imperi, va ser matat en batalla i Aquil·les va reclamar-la com a botí de guerra.

Està escrita per Homer.

Enees i Dido

Tracta sobre la història d'amor que viuen la reina de Cartago, Dido, i Enees, un fugitiu de Troia amb la missió de fundar una nova ciutat. Les tropes d'Enees naufraguen a les costes de Cartago i quan Enees i Dido es coneixen, s'enamoren bojament. Però les bruixes, que tenen enveja de Dido, s'uneixen per fer recordar a Enees el propòsit que li va manar Júpiter, crear una nova ciutat.

Està basada en un episodi del IV llibre de l'Eneida de Virgili.

Està escrita per Henry Purcell.

Lancelot i Ginebra

Lancelot és el més singular cavaller artúric, que s'enamora de Ginebra, l'esposa del rei Artús, amb la qual viu una apassionada relació amorosa.

Apareix en diverses obres de Chrétien de Troyes.

Paris i Elena

Esparta abans de la guerra de Troia. L'heroi Paris és a Esparta, havent triat a Venus abans que a Juno i Minerva, fent sacrificis a Venus i buscant, amb l'ajuda d'Erasto, l'amor d'Elena. Paris i Elena es troben al palau reial d'ella i queden impressionats cadascun per la bellesa de l'altre. Ella el requereix perquè jutgi una competició atlètica, i quan li demanen que canti, ho fa lloant la seva bellesa, admetent que el propòsit de la seva visita era conquistar el seu amor. Ella l'acomiada. En la seva desesperació, Paris comença a pregar-li, i ella comença a cedir. Amb el temps, a través de la intervenció d'Erasto, qui ara revela que és Cupido, ella es lliura, però Atena ara els adverteix del dolor que vindrà. En l'última escena Paris i Elena es preparen per embarcar cap a Troia.
Esta escrita per Christoph Willibald Gluck.
Es creu que a causa del seu amor es va desencadenar la guerra de troia.

Floris i Blancafor

Els reis d'un país llunyà resen per tenir descendència. Gracies a les seves plegàries, tenen un nen molt bonic i bo, però li deu la seva ànima al diable.

Pero poder alliverar-se, haurà de realitzar diversos encarrecs del diable, i serà ajudat per la seva filla petita, Blancaflor.

És una llegenda, bastant similar a la llegenda grega de Medea.

Jàson i Medea

Jasón va reclamar el velló d'or al rei Eetes, aquest els va dir que els hi donaria si complien amb tres tasques. Medea, filla del rei Eetes, va decidir ajudar a Jàson donant-li pocions.

És una història mítica grega.

Píram i Tisbe

Píram es va enamorar de la seva veïna, Tisbe, amb la qual no es podia casar perquè els seus pares no volien. Un dia, van decidir escapar-se junts, però es va donar la situació en la que Píram creu que tisbe ha mort i es suicida clavant-se un punyal, Tisbe, al veure mort a Píram, es suïcida amb el mateix punyal.
História que es trova a la Metamorfosis de Ovidi.

Tristany i Isolda

Tristany, cavaller que duu Isolda a casar-se amb el rei Marke, a causa d'un filtre resta perdudament enamorat d'ella. Descoberts els amants pel rei, Tristany és ferit i mor poc abans que Isolda el visiti per darrera vegada.


És una òpera escrita per Richard Wagner, basada en una llegenda medieval narrada per Gottfried von Strassburg, que es basa en una altre llegenda transmessa al francès per  Thomas de Bretanya

Teseu i Ariadna

Teseu fill d’Egeu, es va oferir per anar a Creta per matar al Minotaure i així salvar la seva pàtria. El minotaure era un monstre que va ser tancat a un laberint, aquest monstre era fill de Minos. Adriana, filla també del rei minos, es va enamorar de Teseu, i es va oferir a ajudar-lo a canvi de que es casés amb ella un cop vensut el Minotaure.

Es tracta d'un mite, el seu autor és desconegut. 

Ulisses i Penelope

Ulisses, abans de casar-se amb Penèlope era un dels pretendents de la seva cosina Helena. Els seus pares eren germans i fills del rei d'Esparta. Helena tenia com a la millor confident a la seva cosina i aquesta la va ajudar a triar el seu marit. al casar-se amb Menelau. Ulisses es veu bojament enamorat de Penèlope, així que demana la seva mà. Ell la veu com una de les dones més belles del món juntament amb la seva cosina. 
El escritor és Homer, apareixen a la novel·la la Odisea.

Hèrcules i Deiamira

En la mitologia grega, deiamira era la tercera esposa d'heracles, i és coneguda pel seu paper en la història de la túnica de Neso. 

 Quan Meleagre, el seu germà, va morir, ella i les seves germanes van ser transformades en perdius. Però els precs de Dionís van aconseguir que ella i la seva germana Gorge retornessin a la forma humana.Quan Hèracles baixà a l'Hades a buscar el gos Cèrber es va trobar amb l'ànima de Melèagre que li va demanar que es casés amb la seva germana, que no tenia el suport de ningú després de la seva mort. Hèracles al tornar a la terra, va marxar cap a Calidó, on va trobar-se que el déu-riu Aquelou l'acabava de demanar en matrimoni. Els dos pretendents van haver de lluitar per obtenir-la, i Hèracles va guanyar.