I una sèrie d'escenes a l'obra en que es té en compte un fet que el podríem anomenar "el joc de miralls" en que s'utilitzen metàfores i figures literals per a descriure moments donats mitjançant "miralls" o "espills". Hi trobarem dos casos destacats:
- Un capítol en que la viuda reposada, com que està enamorada de Tirant i està gelosa de Carmesina, enganya a Tirant, fent-li creure que Carmesina l'està enganyant amb el jardiner; fet que provoca que Tirant l'assassini.
Al haver estat enganyat per la viuda reposada, es desencadenen una sèrie de fets que provoquen desastres. Per a què diem això? Què hi té a veure tot això amb els miralls? Doncs bé, el secret estaria en la manera sobre com La vídua reposada l'enganya. El seu truc és organitzar un malentès per tal que Tirant vegi amb els seus propis ulls, allò que només serà fruit d'una il·lusió.
Com ho farà la vídua reposada? Organitza una petita trobada i un engany cap a Carmesina per tal que a l'hora assenyalada es trobi al jardí amb l'única companyia del que seria el jardiner. En aquell mateix moment, Tirant estarà amb la vídua, i ho veurà tot des de la finestra. Aquí podem veure un joc de perspectives, com si es tractés d'un mirall. Uns ho veuen d'una manera, mentre que altres ho veuen d'una altra.
Un altre cas, i bastant més obvi, és el següent:
- El mètode que utilitza Tirant per seduir a Carmesina, consisteix en ensenyar-li un mirall de cap avall, i dir-li que la persona de qui Tirant s'ha enamorat és el rostre que es trobarà al donar-li la volta al mirall que li ha donat. Naturalment, ella al principi no sap que és un mirall el que té a les mans, és la sorpresa que s'emporta després.
Aquí podem veure més clar l'ús del mirall, ja que podem veure que és un mirall físic, i és més fàcil d'associar aquest capítol amb el concepte que es vol entendre i conèixer.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada